“Competir a la Divisió d’Honor serà un repte molt important” Lucien Paul Florit/Presidenta de LÔ Esport

Nascuda a Alaior el 29 de juny de 1973, Lucien Paul Florit ha convertit la seva vinculació amb Lô Esport Menorca en un compromís que va molt més enllà de la pràctica esportiva. Es va acostar al club el 2011, l’any de la seva fundació, i el 2015 en va assumir la presidència. Des d’aleshores, ha acompanyat el creixement d’una entitat que avui celebra l’ascens del seu equip masculí a la Divisió d’Honor, la màxima categoria estatal, sense deixar de banda la formació de base i la promoció de l’esport entre persones de totes les edats. Sense formació específica en l’àmbit esportiu, ha posat al servei del club l’experiència acumulada durant més de trenta anys en una empresa privada dedicada a l’activitat comercial, així com els coneixements de màrqueting, eines digitals i atenció al client. Des de fa un any, treballa com a funcionària interina a l’Ajuntament d’Alaior. Tot i haver viscut deu anys de la infància fora de Menorca -sis a Jerez de la Frontera i quatre a Palma-, Alaior sempre ha estat el seu poble. Fora del club, Lucien Paul Florit troba en la natura, la música d’autor, la poesia i la literatura clàssica una manera de desconnectar d’una dedicació que va començar amb la voluntat d’ajudar i que, quinze anys després, s’ha convertit en una part important de la seva vida.

El Lô Esport Menorca ha aconseguit un ascens històric a la Divisió d’Honor en la seva primera temporada a Primera Divisió. Quan vareu començar a veure que era possible i en quin moment vareu ser conscients que podíeu fer història?

Crec que vam començar a veure que era possible des de la primera jornada de Lliga, a Manresa, quan ens vam situar primers a la classificació després d’una actuació molt bona de tot l’equip. Tot i així, vam mantenir els peus a terra. Sabíem que la Primera Divisió era un repte molt exigent i que, per aspirar a l’ascens, necessitàvem constància, compromís i que cadascú donés el màxim dins la seva disciplina. Quan vam veure que teníem opcions reals de classificar-nos per a la final d’ascens a Pamplona, vam prendre consciència que estàvem fent història. A Pamplona, el dia de la fase d’ascens, vam viure moltes emocions. Després de la desqualificació del relleu 4×100, l’equip va saber reaccionar i lluitar fins al final. El segon lloc del 4×400 va ser clau per aconseguir l’ascens. Va ser una demostració de la nostra capacitat de superació i de la importància de treballar tots junts.

Abans de començar la temporada, l’objectiu era assegurar la permanència. Com s’explica que l’equip hagi acabat segon i hagi aconseguit l’ascens? Quines han estat les claus esportives d’aquest resultat?

És cert que, abans de començar la temporada, l’objectiu principal era assegurar la permanència a Primera Divisió. Érem conscients que debutàvem a la categoria i que ens trobaríem amb equips de molt de nivell. Tot i això, des de la primera jornada vam veure que teníem potencial per aspirar a l’ascens a la màxima categoria. Una de les claus ha estat, sens dubte, la força del grup. Tenim un equip compromès i amb moltes ganes de donar el màxim, tant individualment com col·lectivament. Disposar d’un equip compensat, amb un bon nivell en totes les disciplines, ha estat fonamental.

Competir entre els 16 millors clubs d’Espanya suposa un salt important. Com s’ha de reforçar la plantilla per afrontar la nova categoria? Podreu mantenir el bloc actual o necessitareu incorporar atletes d’altres procedències?

Competir a la Divisió d’Honor serà un repte molt important, perquè ens enfrontarem als millors clubs d’Espanya i el nivell serà més alt. Som conscients que haurem de fer una passa endavant, però sense deixar de banda la identitat de Lô Esport Menorca que ens ha duit fins aquí. La prioritat serà mantenir el bloc actual, tot i que sabem que haurem de reforçar algunes proves i incorporar atletes que ens puguin aportar el nivell que necessitam per competir en aquesta nova categoria.

Què representa econòmicament i organitzativament competir a la Divisió d’Honor? Quin pressupost addicional necessitarà el club i d’on han de sortir els recursos? Competir a la Divisió d’Honor representa un repte tant esportiu com organitzatiu. Hem de tenir en compte que es tracta de la màxima categoria de l’atletisme estatal i que això implica més desplaçaments, més despeses de competició, possibles incorporacions d’atletes i una estructura preparada per afrontar la temporada amb garanties. És evident que haurem de fer un esforç econòmic addicional respecte de la temporada passada. En aquest sentit, pren especial rellevància el suport de les institucions, els patrocinadors i els col·laboradors, als quals volem agrair la seva contribució per donar suport a un club menorquí que competirà entre els millors d’Espanya. Aquest ascens és un èxit esportiu molt important per a Menorca, però, perquè tengui continuïtat, necessitam que sigui també un projecte compartit. Des del club hi posarem tota la feina i la il·lusió, però serà imprescindible sumar esforços per afrontar aquest repte amb garanties.

El calendari estatal obliga a desplaçaments i concentracions fora de Menorca. Com es concilia aquesta exigència amb la insularitat? Pot arribar a ser un inconvenient per captar i retenir atletes?

La insularitat és un condicionant afegit per als clubs de les illes. Cada desplaçament fora de Menorca implica una organització més complicada i una despesa econòmica més elevada. Tot això requereix una bona coordinació entre el club, el cos tècnic i els atletes, que han de compaginar els estudis i la vida personal amb l’activitat esportiva.

Tot i les dificultats, ser un club menorquí és una part important de la nostra identitat.

“Una de les claus de l’ascens ha estat la força del grup. Disposar d’un equip compensat, amb un bon nivell en totes les disciplines, ha estat fonamental”

Després de l’ascens, quin és l’objectiu per a la primera temporada a la màxima categoria: lluitar per la permanència, consolidar-s’hi o aspirar a alguna cosa més?

Lluitar per la permanència i competir cada jornada amb la màxima il·lusió.

Més enllà del primer equip masculí, quin és l’estat actual de les diferents seccions del Lô Esport Menorca? Quines activitats tenen més participants i quines necessiten un impuls?

Cal posar en valor que Lô Esport Menorca és molt més que el primer equip masculí. Actualment, tenim activitat a Maó, Alaior i Es Mercadal. La base és fonamental, perquè és d’aquí d’on surten els futurs atletes, però també volem que Lô Esport sigui un espai on tothom, independentment de l’edat i del nivell, pugui trobar una manera de practicar atletisme i gaudir de l’esport. Volem destacar especialment dos projectes: Esport, Salut i Família i el projecte Women, que representen molt bé la nostra filosofia. L’objectiu és apropar l’esport a persones de diferents edats i realitats, fomentar hàbits de vida saludables en un ambient proper i facilitar a les famílies la conciliació de la vida familiar i esportiva.

Quin paper tenen l’equip femení i les categories de base dins el projecte del club? Quina evolució han experimentat i quins objectius s’han marcat per a aquesta temporada?

L’equip femení i les categories de base són dues peces fonamentals del projecte de Lô Esport Menorca. Actualment, comptam amb un equip femení absolut que competeix a Segona Divisió nacional i amb un equip màster femení molt consolidat. Són dues estructures que ens fan sentir especialment orgullosos i que demostren la importància de l’atletisme femení dins el club. A més, el grup Women és especialment rellevant en la nostra aposta per l’esport femení. No es tracta només de fomentar la pràctica esportiva, sinó també de crear un espai de trobada, suport i convivència entre dones, adaptat a les seves necessitats i circumstàncies personals. Aquesta temporada ens proposam continuar consolidant els equips absolut i màster, reforçar les categories de base i donar continuïtat al projecte Women, arribant a més dones i oferint-los un entorn proper i motivador.

El club ha construït una trajectòria de formació atlètica a Menorca. Quants infants i joves participen actualment en l’escola d’atletisme? Hi ha prou continuïtat perquè els atletes formats a l’illa arribin als equips absoluts?

Actualment, tenim més de 180 esportistes en edat escolar inscrits a les nostres escoles d’atletisme, repartides entre els municipis d’Alaior, Maó i Es Mercadal. Creim que aquesta xifra reflecteix la bona feina que s’està fent i l’interès creixent per l’atletisme a Menorca. El nostre objectiu és continuar fent créixer l’escola, reforçar les categories de formació i facilitar que el màxim nombre possible d’atletes formats a Menorca puguin arribar als equips absoluts.

“Aquesta temporada ens proposam continuar consolidant els equips femenins absolut i màster, reforçar les categories de base i donar continuïtat al projecte Women”

El Lô Esport Menorca també ha impulsat iniciatives que relacionen l’activitat física, la salut i la família. Quin pes tenen aquests programes dins l’entitat i quina resposta hi troben?

El projecte Esport, Salut i Família va començar fa unes quantes temporades amb l’objectiu de facilitar la conciliació de la vida familiar i esportiva a les famílies que tenen fills i filles a les nostres escoles d’atletisme. La idea va sorgir de manera molt natural: oferir entrenaments simultanis, a la mateixa hora però en grups diferents, perquè, mentre els infants entrenen, els seus pares i mares també puguin fer activitat física. D’aquesta manera, les famílies poden dedicar temps a l’esport sense haver de cercar un moment addicional dins els seus horaris. La iniciativa ha tingut molt bona acceptació i els grups han anat creixent temporada rere temporada a les nostres seus d’Alaior i Maó.

Quina dimensió té actualment el club en nombre de socis, llicències federatives, entrenadors i personal tècnic? Com ha evolucionat aquesta estructura en els darrers anys?

Actualment, Lô Esport Menorca compta amb més de 250 llicències federatives i un equip tècnic de més de 20 persones, entre monitors i entrenadors. A més, tenim un equip de coordinació molt implicat, àgil i resolutiu, fonamental perquè tota l’estructura funcioni correctament i puguem donar resposta a les necessitats del club i dels esportistes. Al llarg dels anys, el creixement ha estat molt important, no només en nombre d’atletes, sinó també en la diversitat de projectes i activitats que desenvolupam. Som un club jove que ha passat de començar a fer-se un lloc dins l’atletisme menorquí a disposar d’una estructura molt completa.

Disposar d’instal·lacions adequades és essencial per a un club que competeix a escala estatal. Les pistes i els espais d’entrenament de Menorca responen a les necessitats actuals? Quines mancances s’haurien de resoldre?

La reforma de la pista d’atletisme de Maó va ser un avanç molt important per a l’atletisme menorquí. Era una necessitat que feia molts d’anys que reclamàvem i que, finalment, ens ha permès disposar d’unes instal·lacions més adequades per entrenar i competir. Aquesta era la principal mancança que havíem arrossegat durant molts d’anys, tant per als equips de competició com per a les escoles d’atletisme i els grups d’adults. És una passa endavant que valoram molt positivament, perquè disposar d’una pista en bones condicions és fonamental per al desenvolupament dels nostres esportistes i per poder treballar amb garanties en totes les categories. Ara bé, també és important continuar fent feina per mantenir les instal·lacions en bon estat, actualitzar el material esportiu i donar resposta a les necessitats de totes les disciplines atlètiques.

Quina és la relació del Lô Esport amb els ajuntaments, el Consell insular i la Federació Balear d’Atletisme? El suport institucional està a l’altura del creixement esportiu de l’entitat?

La relació amb les institucions i la Federació Balear d’Atletisme és bona. Estam agraïts pel suport i la col·laboració que hem rebut al llarg d’aquests anys. Som conscients que el creixement de Lô Esport Menorca no hauria estat possible sense la implicació de moltes persones i institucions que han confiat en el nostre projecte i ens han ajudat a avançar.

“Lô Esport Menorca compta amb més de 250 llicències federatives i un equip tècnic de més de 20 persones, entre monitors i entrenadors”

Quin pes tenen els patrocinadors privats en el finançament del club? L’ascens pot ajudar a captar empreses que fins ara no s’havien plantejat donar suport a l’atletisme menorquí?

L’ascens a la Divisió d’Honor obre una molt bona oportunitat per donar més visibilitat al club i a l’atletisme de Menorca. Competir a la màxima categoria estatal significa dur el nom de Menorca per tot Espanya i arribar a nous públics. Creim que això pot ser un al·licient perquè altres empreses s’interessin pel projecte i vulguin formar-ne part. Comptar amb empreses que confien en el projecte i aposten per l’atletisme menorquí és fonamental per continuar creixent i desenvolupar les diferents activitats del club. Volem agrair especialment a totes les empreses que ens han acompanyat fins ara, perquè la seva col·laboració ha contribuït a fer possible que arribem fins aquí.

Com ha influït la vostra experiència amb l’atletisme en la vostra manera d’entendre la presidència d’un club esportiu?

La meva experiència amb l’atletisme va començar fa uns quants anys, quan encara no existia Lô Esport Menorca i a Alaior, el meu municipi, no hi havia cap club d’atletisme. Quan vaig saber que s’havia constituït l’entitat al poble, vaig sentir curiositat i entusiasme des del primer moment. Em vaig acostar al club per conèixer el projecte i em vaig oferir voluntària per ajudar en algunes tasques. La primera experiència va ser inoblidable: col·laborar en l’organització de la primera Sant Silvestre Nocturna d’Alaior. D’això ja fa quinze anys. A poc a poc, una cosa va dur a l’altra, i aquella curiositat i aquell entusiasme inicials es van convertir en una implicació cada vegada més gran, fins que, l’any 2015, vaig assumir la presidència del club.

Quin és el repte que més us agradaria veure complert durant la vostra etapa al capdavant del Lô Esport? I quin llegat voldríeu deixar a l’atletisme menorquí?

Per a mi, presidir un club esportiu no és només gestionar una entitat o preocupar-se pels resultats, sinó, sobretot, escoltar les persones, entendre les seves necessitats i fer feina perquè tothom hi trobi el seu lloc. Darrere cada atleta hi ha una història, una família, uns objectius i un esforç que moltes vegades no es veu. Aquesta experiència també m’ha ensenyat que un club no creix tot sol. Darrere cada passa endavant hi ha moltes hores de dedicació de persones que, de manera voluntària o professional, hi posen el seu temps i la seva il·lusió. Per això, valor moltíssim la feina dels entrenadors, les famílies, els atletes, la directiva i totes les persones que col·laboren amb l’entitat.

Compartir a

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *