Joana Barceló: “Hem de rompre amb una política de blocs entesa com enfrontament permanent” Candidata de la Coalició Menorca al Senat

Per C.M/DAlaior- Joana Barceló (Ciutadella, 1959) és una de les figures amb més trajectòria de la política menorquina. Va presidir el Consell insular entre 1999 i 2008, etapa en què es va definir bona part del model territorial de l’illa amb l’aprovació del PTI. Després va formar part del Govern balear com a consellera de Treball i de Turisme, i va ser diputada al Parlament fins al 2015. Llicenciada en Geografia i Història i graduada en Dret, va reprendre la seva tasca com a funcionària de l’Ajuntament de Ciutadella en acabar l’etapa política. Ara torna a la primera línia com a candidata de la coalició Menorca al Senat, integrada per PSOE, Més per Menorca, Esquerra de Menorca i Podem, amb la voluntat de defensar els interessos de l’illa a Madrid.

La vostra candidatura agrupa PSOE, Més per Menorca, Podem i Esquerra Unida. Quins compromisos comuns heu assumit?

La candidatura de Menorca al Senat és una candidatura de Menorca i per a Menorca, que agrupa la gent progressista de l’illa que creu en el diàleg, en l’acord i en la justícia social; que defensa un futur millor per a aquesta terra, per als joves, per a la gent gran i per a tothom, i que estima Menorca i la seva identitat. Volem donar resposta a la difícil realitat que vivim i demostrar que és possible una altra manera de fer política, basada en el diàleg, la construcció de propostes i els acords. Necessitam rompre amb una política de blocs entesa com un enfrontament permanent. Per açò hem presentat una candidatura d’acord, transparent i amb un programa d’actuacions centrat en Menorca. Més enllà del discurs dels mitjans, en aquestes eleccions no es tracta de votar blocs polítics, sinó propostes i compromisos de feina que responguin a les necessitats de la gent. La nostra aposta és pel debat serè, sense insults ni agressivitat, amb respecte, proximitat i escolta activa, en cooperació amb les institucions de Menorca. I, sobretot, amb iniciativa, feina i decisió per aconseguir resultats. Volem sumar molta gent al voltant d’aquesta manera de fer política.

La vostra trajectòria institucional és llarga i coneguda. Què ha canviat des de la vostra etapa al Consell perquè ara pugueu defensar solucions diferents als problemes que Menorca continua tenint?

La nostra experiència al Consell insular i al Govern balear ens avala. Hem demostrat que el treball conjunt permet arribar a acords. El Camí de Cavalls n’és un exemple: una iniciativa que avui ningú no qüestiona. Els reptes han canviat, però el compromís amb allò públic i amb Menorca continua intacte. Hem de garantir que disposam dels recursos necessaris per mantenir uns serveis públics de qualitat i preservar la cohesió social. La sanitat, l’educació i l’atenció a la dependència són prioritats que depenen, en bona mesura, d’un sistema de finançament autonòmic que tengui en compte el cost de la vida, la insularitat i la població ajustada, i que garanteixi l’ordinalitat del finançament de les illes. També hem de desplegar les mesures del Règim Especial de les Illes Balears en àmbits com la connectivitat, les infraestructures aeroportuàries i la cultura. Menorca continua tenint dificultats per garantir la connectivitat aèria durant els mesos d’hivern. A més, necessitam avançar en la reivindicació d’una torre de control a l’aeroport i millorar els espais de feina dels seus treballadors. El REB també ha de contribuir a sostenir la creació artística i les entitats culturals de l’illa, així com a posar en valor el patrimoni. Les beques són un altre instrument que hem de garantir. A aquestes reivindicacions s’hi afegeixen les necessitats de la justícia, tant pel que fa a les infraestructures -com els jutjats de Ciutadella- com a la dotació de personal per agilitar la resolució dels litigis pendents. També hem de garantir que les pensions s’actualitzin d’acord amb el cost de la vida. Són àmbits en què hem avançat, però encara no prou. Hem de continuar treballant perquè els recursos arribin en la mesura justa a les Illes Balears i a Menorca.

“La sanitat, l’educació i l’atenció a la dependència són prioritats que depenen d’un sistema de finançament autonòmic que tengui en compte el cost de la vida, la insularitat i la població ajustada, i que garanteixi l’ordinalitat del finançament de les illes”

Heu defensat una candidatura col·lectiva centrada en els drets dels ciutadans. Un dels que es veuen avui més amenaçats és el de l’accés a l’habitatge. Què considereu prioritari: incrementar l’habitatge públic, mobilitzar habitatges buits, regular els usos turístics o modificar la fiscalitat?

Davant un problema tan complex, necessitam diferents respostes que s’han d’aplicar de manera conjunta. És imprescindible construir més habitatge assequible i ampliar el parc públic, tant de lloguer com de compra. Hem de mantenir un nivell d’inversió en habitatge equiparable al dels països europeus, mobilitzar el sòl disponible i accelerar el desenvolupament dels planejaments municipals perquè es puguin construir habitatges de protecció pública. També hem d’alliberar els solars i els pisos de la Sareb perquè passin als municipis, excepte els actius que ja s’han transferit a Casa 47. Alhora, hem d’ajudar les persones que tenen més dificultats per accedir a un habitatge, especialment els joves. Una de les mesures que defensam és facilitar crèdits sense interessos ni comissions per cobrir l’entrada de la hipoteca. També hem d’explorar fórmules de col·laboració entre els sectors públic i privat per construir habitatges destinats a treballadors i gent gran, amb espais individuals i serveis compartits. Pel que fa al lloguer, necessitam donar estabilitat als contractes i garanties tant als inquilins com als petits propietaris. Les zones tensionades i els topalls de preus previstos en la Llei d’habitatge són instruments necessaris mentre no disposam d’una oferta suficient. Per incentivar el lloguer assequible, defensam deduccions fiscals per als propietaris que poden arribar al 90% dels ingressos, així com ajudes directes als inquilins. Hem de garantir una rendibilitat raonable als petits propietaris, però evitar els abusos i l’especulació. També cal actuar sobre el lloguer turístic. Ha de contribuir fiscalment com correspon, en igualtat de condicions amb la resta d’activitats turístiques. I els poders públics han de combatre el lloguer il·legal. Finalment, necessitam programes específics per als col·lectius vulnerables. L’Estat i les comunitats autònomes han de garantir els recursos necessaris per donar-hi resposta. Tenim un dèficit molt important d’habitatge assequible i no el resoldrem amb una sola mesura. És la suma d’aquestes actuacions la que ens ha de permetre afrontar la gravetat del problema i garantir l’habitatge com un dret.

“Hem de mantenir un nivell d’inversió en habitatge equiparable al dels països europeus i alliberar els solars i els pisos de la Sareb perquè passin als municipis, excepte els actius que ja s’han transferit a Casa 47”

Com es pot protegir Menorca com a Reserva de Biosfera sense perjudicar l’activitat econòmica i les possibilitats de viure i treballar a l’illa? Com s’hauria de repartir la responsabilitat entre l’Estat, el Govern balear i el Consell de Menorca?

La protecció de Menorca com a Reserva de Biosfera exigeix la col·laboració de totes les institucions. Calen recursos per a la restauració paisatgística i per millorar la gestió de l’aigua, però també hem d’aprofitar totes les possibilitats que ofereix la declaració de Reserva de Biosfera. Un exemple és l’espai marí de les dotze milles que forma part d’aquesta declaració. Hem de dotar-lo de contingut amb mesures que contribueixin a protegir els recursos pesquers i afavoreixin les empreses de Menorca. Prioritzar l’activitat pesquera local, limitant la competència d’empreses d’altres indrets, podria contribuir a garantir un model de gestió més sostenible. Pel que fa al sector agrari, hem de facilitar una transició cap a explotacions més eficients energèticament i en l’ús de l’aigua, sense perdre productivitat. Es podrien estudiar assegurances de transició que ajudassin els pagesos a introduir millores ambientals i, alhora, a mantenir la rendibilitat de les explotacions. També necessitam donar més valor afegit als productes locals i tenir en compte les dimensions reduïdes de les explotacions menorquines i els sobrecosts de la insularitat. Aquesta realitat s’ha de defensar en els debats sobre les polítiques europees. Cal revisar els límits del reglament europeu de minimis i tenir presents les particularitats de la producció agrària insular, incloses les dificultats que comporta aplicar a petites explotacions normatives pensades per a grans indústries. Si volem preservar el territori, hem de garantir que el camp sigui rendible. Mantenir l’activitat agrària és la millor garantia de preservació del territori.

Compartir a

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *