Edu Robsy: “No podem normalitzar que les famílies acabin vivint en furgonetes” Candidat del PSOE a la batlia d'Alaior a les eleccions locals de 2027

C.M/Alaior – Edu Robsy (Maó, 1976) ha passat per diferents administracions, des de l’Ajuntament de Maó fins a la Moncloa, amb una trajectòria marcada per la gestió pública i les polítiques d’habitatge. Economista i jurista especialitzat en polítiques públiques, va ser director general d’Habitatge del Govern balear i ha ocupat responsabilitats tècniques i polítiques en l’àmbit local, autonòmic i estatal. Actualment és conseller del Consell de Menorca i interventor de l’Ajuntament de Ferreries. Ara fa una passa més i es prepara per disputar la batlia d’Alaior el 2027 com a candidat independent del PSOE. Defensa un canvi en la manera de governar i situa l’habitatge, l’aigua i els serveis públics entre els grans reptes del municipi.

Heu dit que Alaior necessita “noves idees” i que els darrers gairebé setze anys han estat de “deteriorament sostingut de la qualitat de vida”. Quin és el primer problema que canviaríeu si fóssiu batle i quina seria la primera decisió que prendríeu?

El primer que canviaria és la manera de governar. Es prenen decisions que transformen la fesomia del poble sense prou diàleg ni voluntat de consens. Aquesta política centralista, de mando y ordeno, no és la manera correcta de gestionar un municipi. Cal escoltar la ciutadania i construir consensos. Entre els problemes que hem d’afrontar, l’habitatge és una prioritat, però també ho és desbloquejar l’aprovació del Pla General. No podem continuar amb un planejament de 1994, basat en previsions que probablement es remunten als anys vuitanta. Alaior ha canviat i necessita una ordenació adaptada a la realitat actual. Tant les polítiques d’habitatge com les socials i esportives s’han de plantejar amb més participació ciutadana.

Ja compteu amb el grup de gent que us acompanyarà a les llistes?

Ara és el moment de construir la llista. Cercam gent preparada, compromesa amb Alaior i amb capacitat per assumir les diferents àrees municipals. Jo em presentaré amb les sigles del PSOE, però com a candidat independent: no estic afiliat al partit i vaig acceptar la proposta perquè crec que, quan una cosa no t’agrada, en lloc de queixar-te has de fer una passa endavant. Vull formar un equip amb persones independents, amb valors progressistes i disposades a defensar sobretot qui més necessita el suport de les administracions públiques, sense prioritzar les sigles ni les afiliacions. Amb l’agrupació local i el partit elaborarem un programa electoral detallat i coherent amb aquestes idees.

Arribau a la candidatura amb una trajectòria molt vinculada a l’administració pública i a la gestió. Què heu après al Consell de Menorca que aplicaríeu directament a l’Ajuntament d’Alaior?

La gestió pública sovint es veu fàcil des de fora, però està sotmesa a procediments i normes que cal conèixer i respectar. La meva experiència al Consell, tant des del vessant tècnic com en la relació amb els responsables polítics, m’ha permès entendre millor el funcionament de l’Administració i les seves limitacions. Aquest coneixement ajuda a planificar millor els projectes, agilitzar-ne la gestió i escurçar els terminis d’execució.

L’habitatge és una de les vostres especialitats professionals i, al mateix temps, Alaior ha registrat una de les pujades més importants del preu de l’habitatge de Balears. Quines tres mesures concretes aplicaríeu des de l’Ajuntament per facilitar l’accés a un habitatge assequible?

És un problema complex. A Alaior, el Pla General ha dificultat els desenvolupaments urbanístics i no s’ajusta a la realitat actual. Però augmentar l’oferta és una solució a llarg termini: encara que els tràmits avancin sense entrebancs, poden passar quatre, cinc o sis anys abans que els habitatges estiguin construïts. Per això necessitam mesures amb efectes més immediats. No basta construir més. En un mercat amb una oferta limitada, com el nostre, competeixen les persones que cerquen un habitatge habitual, qui vol una segona residència i qui compra per invertir en lloguer turístic, temporal o habitual. Són demandes amb capacitats econòmiques molt diferents, i els residents sovint no poden competir amb compradors disposats a pagar més. El boom immobiliari n’és un exemple: el 2008, a Espanya es construïen prop de 600.000 habitatges anuals, però entre el 2000 i el 2008 els preus es varen multiplicar per 2,2. Per tant, augmentar l’oferta sense regular el mercat no garanteix que els preus baixin ni que els habitatges arribin a les persones que els necessiten.

“Aquesta política centralista, de ‘mando y ordeno’, de l’Ajuntament d’Alaior, no és la manera correcta de gestionar un municipi. Cal escoltar la ciutadania i construir consensos”

Cap on haurien d’anar encaminades les solucions?

A curt termini, cal combinar ajudes, regulació del mercat i declaració de zones tensionades, amb preus màxims per als grans tenidors i límits a les pujades per als petits propietaris. Aquestes mesures no resoldrien el problema estructural, però donarien més tranquil·litat a les famílies mentre avançam cap a solucions de més abast. També hi poden contribuir les pròrrogues dels contractes de lloguer, una mesura que podria afectar a Menorca més de 7.000 famílies, prop de 20.000 persones. Des de l’Ajuntament, hem de facilitar els desenvolupaments urbanístics que responguin a les necessitats residencials i, alhora, impulsar les mesures de regulació i protecció que corresponen a altres administracions. Construir més és necessari, però no basta: hem de garantir que l’habitatge sigui accessible per a qui necessita viure a Alaior.

L’aigua serà probablement un dels grans reptes de la pròxima legislatura. Aquest estiu s’ha conegut que Sant Jaume ha necessitat puntualment aigua procedent de pous privats i que no hi havia un protocol regulat. Quina política d’aigua plantegeu per a Alaior, Son Bou i Cala en Porter?

Alaior arrossega dèficits en el subministrament d’aigua potable i en la gestió de les aigües pluvials. Fa més de vint anys que parlam de corregir aquests problemes i continuam igual. La prioritat és garantir una xarxa de distribució eficient, reduir les pèrdues i fer un seguiment més acurat del consum. Els comptadors intel·ligents ens proporcionaran informació en temps real i ens ajudaran a diagnosticar millor la situació. Les urbanitzacions també necessiten inversions importants en infraestructures públiques, que no s’han afrontat de manera sostinguda. Aquesta manca d’atenció és especialment evident a Cala en Porter, tot i que hi viu un de cada deu alaiorencs. Les línies concretes les acabarem de definir amb més participació en el programa electoral.

Des del PSOE heu qüestionat també l’autorització d’un pou que abasteix les piscines d’un hotel de Llucalari. Fins on hauria d’arribar, al vsotre parer, el control públic sobre el consum d’aigua dels grans establiments turístics?

El pou ja existia quan Llucalari era una instal·lació militar, però això no justifica un consum excessiu d’aigua. Tots extreim del mateix aqüífer i, si alguns consumidors n’utilitzen grans quantitats sense passar per comptadors ni assumir els mateixos costos que la resta, en dificulten l’abastament als nuclis tradicionals i encareixen el servei per a tothom. El consum per plaça turística pot arribar a ser deu vegades superior al d’un resident, mentre que les taxes no sempre reflecteixen aquesta diferència. És injust per a les famílies que fan un ús responsable de l’aigua i compleixen les normes. Els ajuntaments tenen eines limitades per intervenir, però també poden actuar amb més rigor dins les seves competències. Necessitam més control públic i una regulació que garanteixi un ús més solidari dels recursos hídrics.

“A curt termini, cal combinar ajudes, regular el mercat i declarar zones tensionades, amb preus màxims per als grans tenidors i límits a les pujades per als petits propietaris. Aquestes mesures no resoldrien el problema estructural, però donarien més tranquil·litat a les famílies”

Neteja i residus han estat un altre dels problemes de l’estiu. PP, PSOE i Avançam varen aprovar conjuntament reclamar millores davant la situació dels contenidors i la recollida. Què està fallant exactament i què faria vostè perquè no tornàs a passar?

El mateix conseller va reconèixer que l’empresa concessionària havia tengut problemes per recollir tot el volum de residus generat durant l’estiu. Menorca té una forta estacionalitat turística i les necessitats del servei al juliol i a l’agost són molt diferents de les de l’hivern. Per això, cal planificar millor i dimensionar els recursos per donar resposta a les puntes de demanda. També hem d’adaptar-nos a les exigències normatives, cada vegada més estrictes, de l’Estat i de la Unió Europea, cercant solucions que funcionin per als veïnats i garanteixin una bona gestió dels residus.

El PSOE i Avançam heu defensat la necessitat d’un nou geriàtric o d’ampliar l’actual. És una de les seves prioritats? I, sobretot, d’on sortirien els doblers per fer-lo realitat?

És difícil d’entendre que l’Ajuntament reclamàs un geriàtric i que, quan el Govern autonòmic va apostar per altres fórmules, ho donàs per bo. Alaior necessita més places residencials, perquè la població envelleix i no tothom pot continuar vivint a ca seva. Hem de potenciar els serveis que permeten mantenir l’autonomia, com els centres de dia, però també garantir places per a qui necessita atenció residencial. A Alaior ja hi ha un centre de dia construït que encara no s’ha posat en marxa. És important que les persones que ho necessitin puguin ingressar en un geriàtric al seu poble, a prop de la família i de la seva xarxa social. Pel que fa al finançament, l’Ajuntament ha de coordinar-se amb el Govern i el Consell de Menorca per trobar fórmules compartides. Els municipis petits no poden assumir sols una inversió d’aquesta dimensió sense comprometre altres serveis bàsics. El que no podem fer és aturar la creació de places mentre augmenten les necessitats.

Alaior ha crescut i també ho han fet Son Bou i Cala en Porter. Quin model de municipi voleu: més creixement residencial i turístic, consolidació del que ja existeix o una altra fórmula? On posaríeu els límits?

No podem permetre que la població creixi sense garantir prou habitatges per als residents. Quan una persona no pot comprar una casa ni pagar un lloguer, acaba compartint habitació amb la família o vivint en una furgoneta o una caravana. No podem normalitzar aquesta situació. Cal planificar el creixement urbanístic d’Alaior d’acord amb les necessitats residencials i garantir serveis bàsics com l’aigua. En l’àmbit econòmic, Menorca no pot dependre tant del turisme. Genera activitat i ingressos, però aquesta dependència ens fa vulnerables davant les crisis i la riquesa no es distribueix de manera equilibrada. Alaior té tradició industrial i compta amb una Seu universitària consolidada i un Centre BIT que podria esdevenir un pol d’innovació. Hem d’aprofitar aquests recursos per diversificar l’economia, crear llocs de feina qualificats i retenir el talent jove, que sovint ha de partir de Menorca perquè no troba oportunitats professionals. El turisme continuarà tenint un paper important, però ampliar-ne encara més el pes, com planteja la revisió del Pla Territorial Insular, seria un error. Hem de preservar el territori i construir un model econòmic més diversificat, amb oportunitats que no depenguin exclusivament de l’activitat turística. El camp ha de ser camp i el turisme, turisme.

Segurament, la modificació de Son Bou guarda relació amb la necessitat d’evitar algunes indemnitzacions…

Entenc que la modificació està relacionada, en part, amb la sentència favorable a Cesgarden. Però no hauríem de plantejar nous creixements més enllà dels estrictament necessaris per complir les obligacions judicials. Continuar creixent a base d’atreure més població no és el que volen els menorquins.

“El consum d’aigua per plaça turística pot arribar a ser deu vegades superior al d’un resident, mentre que les taxes no sempre reflecteixen aquesta diferència. Necessitam més control públic i una regulació que garanteixi un ús més solidari dels recursos hídrics”

Tanmateix, hi ha el problema de l’aigua, al qual necessàriament s’ha de donar resposta…

El creixement urbanístic està condicionat per la disponibilitat de terrenys adequats i, sobretot, d’aigua. En legislatures anteriors, la Comissió Balear de Medi Ambient suspenia planejament per manca de recursos hídrics. Ara sembla que aquest criteri ha perdut pes, fins que arriben les restriccions, els talls de subministrament o les reduccions de pressió. Hem de donar més marge a la regeneració dels aqüífers, especialment en un context de canvi climàtic, i racionalitzar el consum. Si el consum per plaça turística és molt superior al de les famílies residents, hem de reduir aquesta diferència, però no fent que les famílies consumeixin més, sinó reduint el consum turístic. El sector hoteler ja fa feina en aquesta direcció, però hem d’avançar més per conciliar qualitat de vida, activitat econòmica i conservació del territori.

Després de gairebé setze anys de govern del PP a Alaior, aquestes són unes eleccions especialment importants per a l’esquerra i, sobretot, per al PSOE?

Crec molt en la política municipal perquè les decisions afecten directament la vida de les persones. Després de vuit anys de govern de Coia Sugrañes i dues legislatures de José Luis Benejam, no hem vist canvis significatius en qüestions com l’habitatge, l’aigua, la neteja, el manteniment o l’urbanisme. Són problemes que condicionen el benestar del poble i que, al meu parer, no han ocupat el lloc que mereixen a l’agenda municipal. És difícil d’entendre que Alaior encara tengui un Pla General de 1994. Tot i les dificultats per aprovar-ne un de nou i l’anul·lació del planejament anterior, en els darrers vuit anys hi hauria d’haver hagut avenços significatius. Crec que no s’ha escoltat prou la ciutadania ni s’ha governat prou per a tothom. Des de l’esquerra hem de defensar una altra manera de fer política, en què les bones idees es valorin pel que aporten, independentment de qui les proposi. Alaior necessita un canvi, i aquestes eleccions són una oportunitat per demostrar que hi ha altres maneres de gestionar els serveis públics i planificar el futur del municipi. En qualsevol cas, la darrera paraula la tenen els ciutadans.

Compartir a

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *