C.M/Alaior– Nascut a es Mercadal el 1973 i format com a arquitecte tècnic i enginyer tècnic d’obres públiques, Marc Pons ha desenvolupat bona part de la seva trajectòria en la gestió pública. Va presidir el Consell de Menorca des del 2008 i després va ocupar càrrecs al Parlament i al Govern balear, abans de dirigir el gabinet de Teresa Ribera al Ministeri per a la Transició Ecològica. Actualment, és portaveu socialista al Parlament i segon de la candidatura del PSIB-PSOE al Congrés, encapçalada per Francina Armengol. Una nova etapa que el torna a situar davant el repte de representar els interessos de Menorca en l’àmbit estatal.
Després d’haver presidit el Consell de Menorca, format part del Govern balear i treballat a l’Administració central, què creieu que podeu aportar al Congrés que no pugui aportar un altre candidat sense aquesta experiència? I quin compromís concret assumiu amb els menorquins?
El meu compromís amb Menorca és el mateix que he assumit al Consell, al Parlament i ara al Congrés: defensar els interessos de l’illa i projectar la mirada insular més enllà de les nostres fronteres. Massa sovint, els problemes s’aborden des d’una perspectiva continental, i necessitam que la realitat de les illes també es tengui en compte a l’hora de cercar solucions. Haver presidit el Consell, format part del Govern balear i treballat al gabinet del Ministeri per a la Transició Ecològica m’ha permès conèixer diferents nivells de l’Administració i entendre’n el funcionament. Aquesta experiència em pot ajudar a trobar les vies adequades perquè la perspectiva insular sigui present quan s’abordin problemes que van més enllà de Menorca.
L’accés a l’habitatge és una de les principals preocupacions de Menorca, especialment per als joves i els treballadors que no poden assumir els preus actuals. Quines mesures impulsaríeu des de Madrid per facilitar l’accés a un habitatge digne a l’illa?
Des del Congrés es poden impulsar mesures generals, però perquè siguin efectives necessiten el compromís de les comunitats autònomes, que tenen les competències en habitatge. Un exemple és la limitació dels preus del lloguer: Catalunya i el País Basc l’han aplicada, però el Govern balear no ho ha fet, malgrat el greu problema d’accés a l’habitatge que patim. Hi ha dos models diferents. La dreta confia que el mercat resolgui el problema per si mateix, però nosaltres defensam que cal intervenció pública. El dret a la propietat és important, però també ho és garantir que tothom pugui accedir a un habitatge digne. Això exigeix construir habitatge públic i, sobretot, posar límits als grans inversors i als fons d’inversió que han convertit l’habitatge en un instrument especulatiu per obtenir beneficis ràpids.
“El dret a la propietat és important, però més encara ho és garantir que tothom pugui accedir a un habitatge”
El PSOE governa l’Estat, però moltes de les necessitats de Menorca continuen pendents. On considereu que el Govern espanyol ha fallat a l’illa i quines reivindicacions estau disposat a defensar encara que entrin en conflicte amb les prioritats del vostre partit?
L’habitatge és una de les prioritats. El Govern balear hi té un paper fonamental, però l’Estat també ha de continuar impulsant mesures, com la creació de Casa 47. Hi ha reivindicacions que fa massa temps que esperen una solució, com la torre de control de l’aeroport de Menorca, una demanda compartida per tots els partits polítics de l’illa que costa d’explicar que encara estigui pendent. Altres qüestions són més complexes, com el REB, que ha de reconèixer les singularitats de l’arxipèlag, també en matèria de finançament. En transport públic, hem avançat amb la gratuïtat, de la qual només es beneficien de manera general les Illes Balears i les Canàries. Són exemples de reivindicacions en què encara tenim recorregut per endavant.

La connectivitat és vital per a una illa: transport aeri i marítim, preus dels bitllets, freqüències i connexions amb Mallorca i la Península. Quins canvis defensareu des del Congrés perquè viure a Menorca no impliqui una penalització en mobilitat?
He defensat intensament les bonificacions del transport aeri i marítim, especialment el descompte del 75%, que ha permès reduccions importants de preu. Són fites aconseguides, però encara hi ha marge de millora. Crec que cal més control dels preus de les companyies aèries, perquè en alguns casos poden arribar a ser abusius. També hem avançat en les connexions amb Madrid, amb tres vols diaris durant l’hivern, però Barcelona continua sent una assignatura pendent, sobretot en temporada baixa. Cal estudiar la declaració d’obligació de servei públic per a aquesta ruta per garantir freqüències adequades tot l’any. El repte és que els menorquins puguin desplaçar-se quan ho necessitin, també durant els mesos d’hivern.
“Defensar el petit agricultor no és només una qüestió econòmica: és defensar el futur del camp menorquí”
Menorca necessita avançar cap a un model econòmic més sostenible, però aquesta transició també depèn de les condicions que l’Estat pot afavorir amb les seves polítiques econòmiques, fiscals i d’inversió. Quines mesures defensaríeu al Congrés per ajudar les empreses menorquines, l’activitat agrària i els sectors productius a fer compatible la protecció del territori amb la creació de riquesa i ocupació?
La protecció del territori aporta valor afegit a la nostra economia. El temps ha demostrat que conservar-lo és una garantia de qualitat i diferenciació. El turisme funciona prou bé, però la indústria ha perdut pes al llarg dels anys i cal replantejar-ne el futur. Seria un error, però, esperar que la solució arribàs exclusivament del Govern d’Espanya. El model econòmic s’ha de decidir des de Menorca, amb el Consell al capdavant, el suport del Govern balear i l’acompanyament de l’Estat. En el sector agrari, l’Estat té un paper important en les negociacions i en la definició de la Política Agrària Comunitària. Cal defensar millor els petits agricultors i les explotacions familiars, majoritàries a Menorca. La política agrària europea està massa condicionada pels grans productors, cada vegada més vinculats a fons d’inversió, mentre que les petites explotacions no reben un suport prou adaptat a la seva realitat. Les ajudes han de tenir més en compte aquest model familiar, fonamental per mantenir l’activitat al camp i preservar el territori.

Com pensau que podeu garantir millor des del Congrés que la veu i les reivindicacions de Menorca tenguin un pes real en les decisions que es prenguin a Madrid?
Dins qualsevol partit democràtic, les decisions es debaten i s’adopten a través dels òrgans corresponents. Jo formaré part del grup parlamentari socialista i hi defensaré amb total llibertat les posicions que consideri més oportunes per a Menorca. De vegades tendré el suport majoritari del partit i d’altres no, perquè la democràcia també implica acceptar les decisions de la majoria, encara que no les comparteixis del tot. En tots aquests anys no he tengut mai la sensació de no poder defensar o proposar les mesures que considerava necessàries per a l’illa. Ho he fet des de Mallorca, on he intentat impulsar iniciatives en benefici de Menorca, encara que no sempre he aconseguit convèncer prou tothom per tirar-les endavant. Al Congrés continuaré fent feina amb aquesta mateixa voluntat, defensant la mirada insular dins el Partit Socialista i el grup parlamentari.
“Caldria un control més gran dels preus de les companyies aèries, perquè n’hi ha que poden arribar a ser abusius”
Heu ocupat càrrecs importants a Menorca, al Govern balear i a l’Administració de l’Estat. Després de tots aquests anys de política, quina és la lliçó més important que heu après sobre la relació entre Madrid i Menorca?
La dinàmica política de Madrid tendeix a retroalimentar-se i a fer perdre de vista la realitat del conjunt del país. Ho he viscut de prop, i no afecta només Menorca o la insularitat, sinó també la diversitat cultural i lingüística. De vegades sembla que visquem en mons diferents. Per això és fonamental que hi hagi veus de tots els territoris que facin arribar aquestes realitats a l’agenda política. La meva experiència m’ha ensenyat que Menorca ha de ser present allà on es prenen les decisions, perquè allò que no arriba a Madrid difícilment trobarà una resposta.

