Llorenç Mascaró: “La pròxima legislatura ha de ser la legislatura de l’aigua i de l’habitatge” Regidor d'Urbanisme, Obra Pública i Patrimoni de l'Ajuntament d'Alaior

Llorenç Mascaró, regidor d'Urbanisme, Obra Pública i Patrimoni de l'Ajuntament d'Alaior

Llorenç Mascaró (Alaior, 1960) és el regidor d’Urbanisme, Obra Pública i Patrimoni de l’Ajuntament d’Alaior. Divorciat i pare de dos fills, de 33 i 38 anys, no és un nouvingut a la política municipal. Ja va formar part del govern municipal del PP entre 1991 i 1995, durant el mandat d’Antoni Pons Timoner. La seva trajectòria professional ha estat vinculada al sector de l’automoció. Després de gestionar un concessionari, el 2009 va crear Menorca Automoción, empresa que va dirigir fins al 2022. També va presidir l’APIMA del col·legi La Salle. Ara, jubilat, dedica el seu temps a la política municipal.

Alaior continua amb el PGOU de 1994 i heu ha anunciat que l’Ajuntament vol reprendre la revisió del Pla General, després de les modificacions puntuals de Son Bou i Cales Coves. Quin és avui el calendari real? Quan començarà la revisió i en quin moment espereu que Alaior pugui tenir un nou Pla General? Esperau que Alaior pugui tenir un nou Pla General?

Quan vam iniciar aquesta legislatura, la revisió del Pla General ja havia superat l’aprovació inicial i es trobava en fase d’al·legacions. El juny de 2023 confiàvem tenir el document enllestit el 2024. Però ens vam trobar amb dos entrebancs. D’una banda, la Relació de Llocs de Treball (RLT) va provocar la sortida de diversos tècnics municipals cap a altres administracions, cosa que ens va obligar a cercar personal per cobrir les vacants. De l’altra, un any i mig després, al redactor del pla, Amador Ferrer, li van diagnosticar una malaltia greu i finalment va morir. Com que havia assumit l’encàrrec a títol individual i no a través d’una persona jurídica, vam haver de resoldre el contracte i estudiar com aprofitar la feina feta. La família ens va facilitar la documentació per revisar-la i tancar aquesta etapa. El procés s’ha allargat més del que volíem, però ara tenim la situació pràcticament aclarida. La intenció és que alguns dels professionals que ja havien participat en l’elaboració del pla, entre els quals hi ha familiars seus arquitectes, reprenguin la feina des del punt on s’havia deixat.

Plà general Alaior

No caldrà, per tant, licitar un nou contracte?

Començar de zero suposaria perdre una part important de la feina feta. Per això cercam una fórmula que permeti donar continuïtat al projecte i aprofitar els avenços assolits. A més, fa dos anys i mig que no tenim jurista. La persona que va obtenir la plaça en les oposicions ja en tenia una al Consell insular i va demanar una excedència. És difícil cobrir aquestes places amb personal interí, perquè els tècnics tenen altres oportunitats laborals i poden acabar marxant a una altra administració. Hem tornat a convocar el procés selectiu i esperam cobrir la plaça. Mentrestant, hem externalitzat els serveis jurídics per tramitar els expedients i evitar-ne l’acumulació.

Quines són les necessitats actuals de personal tècnic del departament d’Urbanisme?

Ara mateix ens falta un assessor jurídic per al funcionament ordinari del departament i n’haurem de contractar un altre per revisar el Pla General, a més d’un arquitecte que doni suport a la redacció. A Menorca és difícil trobar professionals qualificats perquè la majoria ja treballen. Aquesta manca de personal condiciona la capacitat de l’Administració per tirar endavant projectes d’aquesta envergadura.

Heu dit que, de moment, no hi haurà més modificacions puntuals del PGOU. Però Alaior té damunt la taula qüestions com Cala en Busquets, nous creixements residencials i diferents desenvolupaments urbanístics. El municipi no corre el risc que el nou Pla General arribi tard, mentre continua resolent els problemes amb pedaços?

Les modificacions que hem tramitat darrerament, com les àrees de reconversió territorial (ART) de Son Bou, responen a la situació judicial. No són modificacions que hàgim impulsat simplement perquè sí, sinó que venen condicionades per aquesta circumstància.

Fins a quin punt el risc d’haver de pagar indemnitzacions a les promotores afectades per aquests canvis en el planejament ha condicionat la solució urbanística de Son Bou?

El que no volem, en cap cas, és perjudicar Alaior, sinó trobar solucions que resolguin els problemes sense generar-ne de nous. Les modificacions puntuals del planejament requereixen una tramitació semblant a la del Pla General, amb exposició pública i període d’al·legacions. És un procediment feixuc i, de vegades, desesperant, sobretot per als qui venim del sector privat i estam acostumats a uns altres ritmes. L’Administració acumula cada vegada més normes i procediments, i els tècnics han de dedicar temps a adaptar-se als nous requisits. Ho hem vist també en el darrer ple municipal amb el plus d’insularitat: el Govern central pren una decisió, però després cal determinar qui n’assumeix el cost, que en aquest cas recau sobre els ajuntaments. Al final, els municipis hem de respondre a les demandes dels governs central i autonòmic i dels ciutadans, amb els recursos i el personal disponibles.

La modificació del planejament que ara tramita l’Ajuntament desbloqueja 600 places hoteleres a Sant Jaume Mediterrani. És una decisió que defensau sense matisos? Si depengués exclusivament de Llorenç Mascaró, Alaior construiria aquestes 600 places?

Aquestes 600 places ja estan incloses en el còmput de places turístiques del PTI de Menorca. El que tenim clar és que no som partidaris de crear noves places hoteleres, sinó de mantenir l’oferta existent i millorar-ne la qualitat, les infraestructures i els serveis. En aquest sentit, Alaior té força ben encarrilades les infraestructures de sanejament i altres serveis. També treballam en projectes d’abastiment d’aigua per anticipar-nos a un dels problemes que tenim al davant i evitar haver d’actuar quan la situació ja sigui crítica.

“A Alaior ens falta un assessor jurídic per al funcionament del departament i un altre per revisar el PGOU, a més d’un arquitecte que doni suport a la redacció del Pla. Aquesta manca de personal condiciona la nostra capacitat per tirar endavant projectes d’aquesta envergadura”

El problema és que la zona depèn d’una massa d’aigua subterrània amb problemes de sobreexplotació i intrusió marina. I al mateix temps, l’Ajuntament, segons denuncia el PSOE, ha hagut de recórrer aquest estiu a pous privats per reforçar el subministrament de Sant Jaume. Com podeu justificar 600 noves places turístiques si avui encara cal recórrer a pous privats per garantir l’aigua?

La denúncia del PSOE no és certa. Vam tenir un problema puntual amb un pou i vam haver de recórrer a un altre per garantir el subministrament. No és una situació recurrent. Pel que fa a la sobreexplotació i la intrusió marina, en principi no tenim problemes en aquest sentit. Tenim dos projectes importants en marxa. El primer és renovar la canalització d’Es Plans fins al Munt de l’Àngel, perquè la xarxa és antiga i volem evitar fuites. Esperam licitar les obres aviat. El segon és la xarxa de pluvials, una reivindicació històrica d’Alaior. Ja tenim pràcticament enllestit el projecte de la primera fase, al polígon industrial, i els recursos per executar-lo. Una part important de la feina municipal és cercar finançament per impulsar projectes sense endeutar més l’Ajuntament. Són gestions que requereixen temps, informes i reunions. La pròxima legislatura ha de ser la de l’aigua i l’habitatge. Després d’insistir-hi, diverses promocions privades comencen a activar-se a Alaior i podrien aportar una seixantena de pisos. A més, el Govern balear té pràcticament a punt la licitació de 14 habitatges de l’IBAVI. També hem intervingut perquè l’IBAVI adquirís uns terrenys devora es Banyer, on es podrien construir prop d’un centenar d’habitatges més. Pressionam perquè aquests projectes avancin al més aviat possible. Fins i tot, un altre promotor podria impulsar una promoció d’un centenar de pisos addicionals.

Al març anunciàveu que la connexió de Son Vitamina i Cales Coves amb la depuradora de Cala en Porter es licitaria tan aviat com arribàs l’autorització del Govern. El projecte ja ha passat pel període d’informació pública. En quin punt es troba ara i quan es licitarà l’obra?

La primera fase, corresponent al nucli de Son Vitamina, ja s’ha executat. Ara queda pendent connectar Son Vitamina i Cales Coves amb la depuradora de Cala en Porter. Hem hagut de modificar el traçat inicial, que discorria per la carretera. La nova proposta passa per sòl rústic i requereix els informes d’avaluació ambiental i dels organismes competents. Ja hem tramès la documentació a Recursos Hídrics i Medi Ambient, però ens l’han retornada per esmenar-la. Tenim el finançament i la resta de qüestions pràcticament resoltes, de manera que el projecte està gairebé a punt.

És cert que les tramitacions administratives són llargues i complexes, però també que hi ha més recursos econòmics que mai, gràcies a les convocatòries de l’Impost de Turisme Sostenible i als fons Next Generation.

És un bon moment i l’hem d’aprofitar. Aquesta legislatura ha permès a l’Ajuntament adquirir nombrosos immobles estratègics per al poble. La pròxima ha de servir per desenvolupar els projectes vinculats a aquestes adquisicions: Ca’s Corbo, l’antiga fàbrica de COINGA, l’aparcament de sa Teulera i els terrenys del Club Hípic, entre d’altres. Són operacions que permetran deixar un patrimoni important a Alaior.

“Algunes promocions privades comencen a activar-se i podrien aportar una seixantena de pisos. A més, el Govern balear té a punt la licitació de 14 habitatges de l’IBAVI. També hem intervingut perquè l’IBAVI adquirís els terrenys d’es Banyer, on es podrien construir prop d’un centenar d’habitatges més. Pressionam perquè aquests projectes avancin al més aviat possible”

Cala en Porter ha patit enguany talls de llum de fins a 13 hores i, al setembre, va tornar a quedar sense electricitat, amb més de 1.500 clients afectats. Què pot fer l’Ajuntament perquè això no torni a passar l’estiu que ve?

És una qüestió que correspon resoldre a Endesa i al Consell insular. Nosaltres ja hem demanat una reunió per aclarir què passa realment i quines solucions es poden adoptar.

Des de l’Ajuntament havíeu demanat soterrar el cablejat, però ara es planteja una interconnexió soterrada que permeti mantenir el subministrament en cas d’avaria. Hi ha un compromís concret d’Endesa i del Consell, amb pressupost i calendari?

No podem permetre que els vesins de Cala en Porter es quedin a les fosques. Des de l’Ajuntament pressionam Endesa perquè resolgui el problema i continuarem reclamant una solució. Som conscients de les molèsties que provoquen aquests talls, però la responsabilitat és de la companyia. El que podem fer és insistir i parlar amb totes les parts implicades. Vull deixar clar que no és una qüestió de manca d’atenció de l’electricista municipal: cada vegada que hem pogut resoldre una incidència des de l’Ajuntament, hi hem intervingut.

Al juny va caure part del mur del passeig marítim de Cala en Porter, després de dos anys d’avisos dels veïnats sobre el seu mal estat. Què ha fallat: el manteniment, les competències, la inversió o la previsió? I quan quedarà reparat definitivament tot aquest tram?

Els veïnats tenen raó, i no els la llevaré mai. Ara bé, crec que totes aquestes qüestions també s’estan utilitzant com una arma política.

S’ha creat una agrupació d’electors de Cala en Porter, Son Vitamina i Cales Coves que denuncia un dèficit històric d’inversions i ja es prepara per a les municipals de 2027. Els residents d’aquestes urbanitzacions tenen motius per sentir-se tractats com a ciutadans de segona dins Alaior?

De vegades, els interessos de l’agrupació d’electors es confonen amb els de l’associació de vesins. Moltes de les seves reivindicacions són legítimes, tant pel que fa al mur com a altres qüestions, però crec que cada problema s’ha de valorar individualment. La reparació del mur ja està en vies de solució, però no basta tornar-lo a aixecar. Hem hagut de redactar un projecte, comptar amb un enginyer i obtenir els informes necessaris per les característiques de l’emplaçament. Entenc que el pas del temps pot donar als vesins la sensació que no feim res, però no deixam de banda aquestes qüestions. Un altre exemple és la renovació de les més de 300 lluminàries de Cala en Porter, una reivindicació veïnal que ja hem atès. Ha calgut redactar dos projectes i cercar el finançament necessari, una feina que no es pot fer d’un dia per l’altre.

Fins a quin punt us preocupa la possible interferència política en la relació entre l’associació de vesins i l’Ajuntament?

Crec que l’associació de vesins mai no havia tengut tant de protagonisme com ara, i hi veig un component polític que no m’agrada. Per part nostra, sempre hem estat oberts a parlar de qualsevol qüestió. Els representants de l’associació tenen el meu telèfon i, quan em telefonen, em troben. També reconec que dins l’associació hi ha persones molt competents que no tenen cap interès polític. Però, ara mateix, percep un rerefons polític que, al meu parer, distorsiona una mica la relació entre l’associació de veïnats i l’equip de govern.

“Algunes persones estan utilitzant els problemes de Cala en Porter com una arma política. Percep un rerefons polític dins l’associació de vesins que, al meu parer, distorsiona una mica la relació entre els veïnats i l’equip de govern”

L’Ajuntament ha aconseguit finançament de l’impost de turisme sostenible per comprar l’antic restaurant Salamandra per 1,1 milions d’euros i convertir-lo en un centre sociocultural i esportiu. Quin equipament hi haurà exactament i quan podrà obrir?

La compra de l’antic Salamandra és una operació que treballam des del 2024. Inicialment negociàvem amb els propietaris, fins que l’immoble va passar a mans de CaixaBank, amb qui hem continuat les converses. Finalment, hem aconseguit el finançament per adquirir-lo. L’edifici s’havia degradat i havia patit problemes d’ocupació il·legal, amb la consegüent mala imatge per a Cala en Porter. Volem recuperar aquest espai i posar-lo al servei de la urbanització. Cala en Porter va ser una de les primeres urbanitzacions de Menorca i es va desenvolupar segons els criteris urbanístics de l’època. Des de l’Ajuntament hem intentat millorar-ne les infraestructures i els espais públics. La legislatura passada s’hi va executar el passeig marítim i ara feim una passa més amb la recuperació de l’antic Salamandra. Dit açò, crec que algunes reivindicacions actuals tenen un rerefons polític. De vegades, les queixes apareixen primer als mitjans de comunicació i després ens arriben a nosaltres. Si hi ha qualque cosa que s’ha de corregir, com ara dues rajoles que sobresurten, ens ho poden comunicar directament i mirarem de resoldre-ho. No entenc per què no hi pot haver aquesta comunicació prèvia. Hi ha persones que poden voler treure rèdit polític d’aquestes situacions, i estan en el seu dret, però crec que seria millor mantenir una relació més directa i fluida amb l’Ajuntament, com fan molts altres ciutadans d’Alaior.

El passat mes de juny es va saber que Urbanisme havia tardat set anys a respondre una petició de revisió d’una llicència. Heu reconegut que era un termini excessiu i ho heu atribuït, en part, a la falta de personal jurídic que denunciaveu al principi de l’entrevista. Sense prou tècnics i juristes és impossible funcionar amb normalitat?

És cert que no vam respondre aquesta petició dins un termini raonable. Ho hauria pogut resoldre abans? Sens dubte, i ja vaig assumir la responsabilitat del retard al ple. Mea culpa. Però també cal entendre el procediment. Abans que un regidor pugui signar una llicència, hi ha d’haver tres signatures prèvies: la del tècnic, la del jurista i la del secretari. En aquest cas, tant els professionals que hi havia quan es va concedir la llicència com els actuals consideren que era correcta. Això no lleva que hauríem d’haver contestat abans. Sovint, la feina ordinària ens desborda. No és que no donem importància als assumptes d’Urbanisme, sinó que les urgències del dia a dia i l’acumulació d’expedients endarrereixen alguns tràmits més del que seria acceptable.

Un informe d’Intervenció assenyala que el 2025 només es va executar el 25,57 % de la inversió pressupostada: 2,8 milions d’euros d’un total d’11 milions. Com s’explica una diferència tan gran entre la inversió prevista i la que finalment s’ha executat?

Des de l’equip de govern identificam les necessitats d’Alaior i preparam els projectes amb antelació, perquè quan el Govern balear o el central convoquen subvencions ja els tinguem redactats. Segons la complexitat, fer-ho en tres mesos és impossible. Per això, els deixam preparats i, quan surt una línia de finançament, els hi presentam. El problema és que posar en marxa qualsevol actuació dins l’Administració és molt complicat. Per reasfaltar els camins afectats per la DANA, per exemple, hem necessitat fins a cinc informes de Xarxa Natura, Medi Ambient i Patrimoni, entre d’altres. També hem hagut de contractar un arqueòleg per a cada camí per comprovar si hi havia restes de valor. Tot plegat encareix les obres i ens ha duit més d’un any. Ens passa amb gairebé qualsevol projecte. Aquesta burocràcia ens mata. En els dos darrers plens ens han retret que ara impulsam els projectes perquè s’acosten les eleccions. Però no és aquesta la qüestió: si poguéssim executar tot el que tenim preparat, canviaríem Alaior. El problema és que no podem avançar al ritme que voldríem. Ara comencen a veure’s els resultats de projectes pels quals fa un any o un any i mig que feim gestions. Fa uns dies, per exemple, van començar les obres de l’aparcament de sa Teulera, un projecte del 2023. Entremig, pràcticament ha transcorregut una legislatura.

El procés de recepció de Torre-Solí ha acabat als tribunals i continua sense resoldre’s. Què pot fer ara l’Ajuntament per desencallar definitivament aquesta situació i evitar que la urbanització continuï durant anys en aquesta mena de llimb administratiu?

Treballam amb l’associació de vesins i els promotors perquè volem recepcionar la urbanització. També feim feina amb la junta de conservació del polígon de la Trotxa per recepcionar-ne la segona fase. No és que no ho vulguem fer, sinó que hem de complir la normativa. A Torre-Solí, un dels promotors posa traves a les actuacions per discrepàncies amb els altres. És un conflicte entre promotors en què l’Ajuntament té un marge d’actuació limitat. Quan aquest promotor presenta un contenciós administratiu contra un acord de la junta, l’Ajuntament també en resulta perjudicat perquè en forma part. Li feim els requeriments corresponents i ens respon. Aquesta situació va provocar la pèrdua de 400.000 euros. Vam reunir els promotors per explicar-los que, encara que formalment els doblers els perdia l’Ajuntament, els perjudicats reals eren ells.

“Per poder reasfaltar els camins afectats per la DANA hem necessitat fins a cinc informes de Xarxa Natura, Medi Ambient i Patrimoni, entre d’altres. També hem hagut de contractar un arqueòleg per a cada camí. Tot plegat encareix les obres i ens ha duit més d’un any. Si fa no fa, açò ens passa amb gairebé qualsevol projecte”

Aparcament i mobilitat. L’oposició acaba de proposar crear zones gratuïtes reservades als residents perquè l’aparcament s’ha convertit en un dels principals problemes del municipi durant els mesos de més afluència. L’Ajuntament estudia implantar algun sistema de zona resident o de regulació de l’aparcament? On creieu que s’han de crear nous aparcaments?

El problema de l’aparcament afecta tots els municipis de Menorca. Hem de cercar solucions i ja negociam amb diversos propietaris per habilitar noves bosses d’aparcament. A més, el ple va acordar per unanimitat fer un estudi amb la Policia Local. A Alaior, el centre no disposa d’espai per crear noves places, de manera que hem d’estudiar alternatives. És una qüestió que hem debatut moltes vegades dins l’equip de govern, perquè qualsevol decisió pot perjudicar una part de la població. Reservar places per als residents també requereix valorar-ne les conseqüències. És una qüestió complexa i no podem prendre decisions precipitades. Hem d’implicar-hi la Policia Local, els vesins i els sectors afectats per trobar la solució més beneficiosa per a la majoria.

Amb la segona fase del polígon ja electrificada, quin és el projecte de futur per a La Trotxa? Quantes empreses i quants llocs de feina podria assumir encara el polígon?

Ara mateix ja hi ha empreses que preparen projectes per créixer dins el polígon. El problema és que gairebé tot el sòl disponible ja està en mans d’empreses o de particulars. Tant de bo poguéssim omplir tot el polígon de naus industrials.

“Desitjaria que es rebaixàs una mica la crispació política, i crec que els responsables són els partits de l’oposició. Crec en una manera de fer política més humana. No té més raó qui més alça la veu”

Amb les eleccions municipals de 2027 ja a l’horitzó i amb noves veus que reclamen més pes polític per a les urbanitzacions, quin creieu que serà el principal debat urbanístic d’Alaior durant la pròxima legislatura? I si poguéssiu decidir una sola gran actuació urbanística per al mandat 2027-2031, quina seria?

Els principals debats de la pròxima legislatura seran, sens dubte, l’habitatge i l’aigua. Com a tercera fita, m’agradaria que es rebaixàs una mica la crispació política.

Ple municipal Alaior

Qui ha creat aquesta crispació?

L’oposició. Pens que ha d’existir, però crec en una manera de fer política més humana. No té més raó qui més alça la veu. A l’últim plenari els vaig dir que són bons fent eslògans i grans titulars, però que no tot s’hi val: hem de ser coherents amb allò que deim i amb allò que feim. També els vaig dir que pareix que se senten més còmodes a l’oposició, perquè quan governen, al meu entendre, no fan les coses bé i creen problemes, mentre que quan són a l’oposició sembla que tenen solució per a tot.

Compartir a

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *